Litoral (Menorca)

Ecosistema: Litoral. Comarca: Menorca / Balears, Illes / Balears, Illes

Inclou múltiples hàbitats terrestres presents en les planúries costeres, illes i illots com ara les platges sorrenques o d'espadats, camps de dunes o estuaris... i hàbitats marins construïts per aigües poc profundes i confinades o semiconfinades. L'ecosistema Litoral ha estat font de multitud de recursos alimenticis i matèries -pesca, marisqueig, sorres-, i medicinals, com ara els banys terapèutics.

Caça major
Caça menor
Pesca o recol·lecció amb les mans
Pesca amb arpó
Pesca amb xarxa
PESCA D’ART MENOR-TRESMALL

On: Menorca
Quan: Actualitat
Com: Art constituït per peces de xarxes compostes simultaniament per filats superposats i cosits a la mateixa ralinga. Les xarxes exteriors són de la mateixa llum de malla, no molt tenses, tot i així, la interior és menor, denominada lli. La part superior de la xàvega disposa de diversos suros o plàstics que li confereixen flotabilitat, mentre que la inferior hi té adosades diverses plomades per que quedi en posició vertical. En total, el complex abarca uns setanta metres de llarg per dos i mig d’alt. S’enganxen, més d’un, a la popa de l’embarcació.
Els peixos entren per la malla exterior, de major tamany i s’enreden a l’interior. Es poden diferenciar diversos tipus de tresmall en funció de la captura que s’espera:
-Tresmall de sípia
-Trasmall de llagosta
-Tresmall de peix
-Tresmall de moll
La llagosta és l’espècie més característica d’aquest tipus de pesca a l’illa degut a la seva alta cotització econòmica.
Institut Menorquí d’Estudis. Tipus de pesca. pp 1. Disponible en: http://agroxerxa.menorca.es/documents/documents/2975docpub.pdf . Fecha de consulta: 11-07-2017
Confraria de pescadors de l'Escala. Les arts, tresmall. pp1. Disponible en: http://www.cpescala.cat/artesCAT.php . Fecha de consulta: 11-07-2017
L'Ametlla de Mar. Pesca tradicional, tresmall. pp1. Disponible en: http://cms.ismartcity.mobi/43860/get-file/7273/ . Fecha de consulta: 12-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
PESCA D’ARROSSEGAMENT-PESCA DE BOU

On: Menorca
Quan: Segle XVII fins a l’actualitat
Com: Pesca d’arrossegament duta a terme per embarcacions de mida superior a les tradicionals. En alguns casos es realitza per dos vaixells si aquests no són suficientment grans. La feina del bot és llançar una ret, amb forma d’embut i de grans dimensions que escombra el fons marí. Consta d’una part més estreta i totalment tancada i una altra amb una gran obertura, a l’extrem contrari. La part angosta presenta diverses plomades per tal que es mantingui adherida al fons, per contra, la part superior de la boca del embut flota lleugerament gràcies a uns plàstics o suros amb intenció d’incrementar el rang de captura. Les xarxes són arrossegades al llarg del terra, atrapant indiferentment a tots els indivuidus que es trobin en la seva trajectòria. Usualment els pescadors calen els filats d’arrossegament dos o tres vegades al dia, començant a feinejar a les sis del matí i acabant a les cinc. És una pesca en absolut selectiva i genera una gran quantitat de descarts, com ara peixos sense inetrès econòmic, denominats moralla, que es tornen sense vida al mar. Si la pràctica es realitza a la zona més propera de la costa, les captures poden anar de lluços a brúixes o calamars, d’altra banda, si l’intenció és capturar marisc, se sol realitzar a la zona del talús. Com a conseqüència d’aquesta pràctica moltes vegades les comunitats vegetals o d’algues se’n veuen afectades, pel que s’ha prohibit llançar les xarxes per sobre dels cinquanta metres de profunditat, on les comunitats són molt més fràgils.
El nom de pesca de bou prové de la imatge generada pels vaixells arrosegant les rets, com si de bous estirant d’una arada es tractés.
Institut Menorquí d’Estudis. Tipus de pesca. pp 3. Disponible en: http://agroxerxa.menorca.es/documents/documents/2975docpub.pdf . Fecha de consulta: 11-07-2017
Xtec. Com es pesquen? pp1. Disponible en:http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/6/pescaf/pesca.htm . Fecha de consulta: 11-07-2017
Museu marítim de Barcelona. La Pesca, l’activitat comercial i marítima. pp 7-8. Disponible en:http://www.mmb.cat/img/admin/elements_arxius/arxiu_284_1.pdf . Fecha de consulta : 11-07-2017
Oliver P. El mar, la pesca y la investigación marina. ¿Qué es la pesca de arrastre? pp1. Disponible en:http://pereoliver.com/que-es-pesca-de-arrastre/ . Fecha de consulta: 12-07-2017
Fabián. Balearweb, 2010. La pesca en Mallorca contada por el archiduque. pp.1. Disponible en: http://fabian.balearweb.net/post/88457 . Fecha de consulta: 12-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
PESCA D’ARROSSEGAMENT-BOLITX

On: Menorca
Quan: Segle II d.C fins al Segle XX
Com: El bolitx és una varietat de la pesca d’arrossegament, introduïda per les comunitats aràbigues. Es podria considerar la versió d’art menor de la pesca de bou. A la zona de Maó, mitjançant aquesta tècnica, es capturaven gerrets, seitons i en particular grans quantitats de sardines. Pel contrari, a la zona de fornells es captutava moixó, molt apreciat, sípia o gambes.
A Fornells (Menorca) está documentat que els pescadors, anomenats bolitxers, eren, en general, jubilats que, donat que els seus sous pensionaris eren ínfims, agraïen si aconseguien deu duros feinejant a les seves barques. Sobre els anys quaranta a la localitat hi havia tres vaixells bolitxers. Les naus eren molt senzilles, amb un estret tros de coberta on es trobaven els tiradors, sense veles ni motor. Les zones de pesca més típiques del port de Fornells es trobaven a ponent, entre Sa Creu y la punta de Les Salines. Algunes vegades arrivaven fins a l’illa de Ses Sargantanes, on podien llençar (bol) les xarxes sis o set vegades.

Un refrany Balear anuncia: “El bon bolitxer és qui pesca pel febrer”
Oliver P. El mar, la pesca y la investigación marina. ¿Qué es la pesca de arrastre? pp1. Disponible en:http://pereoliver.com/que-es-pesca-de-arrastre/ . Fecha de consulta: 12-07-2017
Sintes A 2009. Menorca. Entre els plecs de la memoria, Bolitxers del port de Fornells. pp1. Disponible en: http://www.esmercadal.es/WebEditor/Pagines/File/PREMSA/200902/20090205MEN023.pdf
El refanyer. Disponible en: http://el refranyer.com/ref/el-bon-bolitxer-s-qui-pesca-pel-febrer . Fecha de consulta: 11-07-201
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Pesca amb trampes
PESCA D’ART MENOR-NANSES

On: Menorca
Quan: Fins al Segle XX
Com: La nansa és una trampa troncocónica tapada, a la seva base, per una peça en forma d’embut. Tradicionalment han estat frabricades amb joncs o amb vímet, però durant els últims anys, fins i tot se’n han començat a fabricar algunes elaborades amb plàstic, rebutjades pels pescadors tradicionals, degut que, de perde’s, no es degraden i resten al mar com a residu. Els peixos i altres captures, a l’entrar per la boca de l’embut, atrets per l’esca o esquer (substància composta per diverses restes de captures anteriors com ara tripes o trossos de peix), són incapaces de sortir, quedant atrapades al cove. En funció de la captura desitjada els pescadors poden variar-ne l’esquer. Usualment la pesca amb nansa transcorre durant l’interval d’un a tres dies, el que força als pescadors a no senyalitzar les seves nanses amb boies, i haber de recorrer a d’altres referències, comunament paisatgístiques, per por a robatoris.
A la zona de Menorca les nanses han estat utilitzades recurrentment pels pescadors tradicionals, però avui en dia s’han abandonat per la poca rentabilitat que ofereix aquesta art. Les espècies que poden ser capturades mitjançant aquesta tècnica són: calamar, pop, sípia, congre, rap o morena, entre molts altres. En el cas particular de la sípia (nansa sipiera), en comptes d’esquer animal s’hi dipositen branques de galceran o llentiscle. L’època en la que les captures són més abundants és en els mesos de març, abril i maig, coincidint amb l’època de reproducció d’aquest cefalòpode. La femella entra dins de la nansa per tal de dipositar els ous a les branques. Els pescadors, un cop han capturat els individus adults, tornen els branquillons amb les postes al mar per tal que les comunitats de sípia es regenerin, causant així un impacte més reduït.
Institut Menorquí d’Estudis. Tipus de pesca. pp 2. Disponible en: http://agroxerxa.menorca.es/documents/documents/2975docpub.pdf . Fecha de consulta: 12-07-2017
Peix de Sitges. La nansa, art de pesca artesanal. pp1. Disponible en: http://www.peixdesitges.cat/pescadors/arts_nansa.html. Fecha de consulta: 12-07-2017
La Cueva JL 2015. Xtec, Geografia (3 ESO). El sector primari, nanses. pp1. Disponible en: http://blocs.xtec.cat/hmcjlacueva/files/2015/03/Pesca-Quimet-Card%C3%B3-Camps_1956_bloc.jpg . Fecha de consulta: 12-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Pesca al fil
PESCA D’ART MENOR-PALANGRE

On: Menorca
Quan: Segle VII a.C fins a l’actualitat
Com: El palangre és un art pesquer que es fonamenta en una corda de gran longitud (llença), amb dos boies de flotació adosades a sengles extrems. De la soga principal pengen altres cordes de menors dimensions, tant en diàmetre com en extensió. Aquestes estan separades per una distáncia aproximada d'un o dos metres amb objectiu que no s’enredin. A l’extrem de cada una de les cordes menors s’hi troba un ham. Aquest art deriva del volantí o sedal de tres hams que a l’antiguitat ja era usat per fenicis i egipcis, convertint la pesca de palangre en una de les més antigues. Aquest art és considerat de pesca selectiva degut que cada ham és d’una mida diferent, capacitant-lo solament per a un tipus concret de captura. Podem diferenciar-ne el palangrillo, que és un tipus de palangre exclusiu per a captures de mida reduïda com el raor. Cal destacar que és un art molt ben considerat, ja que no malmet les captures, i aquestes arriben en excel•lents condicions per a la seva comercialització a la llotja. El lluç de palangre n’és un bon exemple.
Institut Menorquí d’Estudis. Tipus de pesca. pp 1. Disponible en: http://agroxerxa.menorca.es/documents/documents/2975docpub.pdf . Fecha de consulta: 11-07-2017
Confraria de pescadors de l'Escala. Les arts, palangre. pp1. Disponible en: http://www.cpescala.cat/artesCAT.php . Fecha de consulta: 11-07-2017
Domingo A., Forselledo R., Miller
P., Jiménez S., Mas F. y Pons M 2014. International Comission for the Conservation of Atlantic Tunas. pp.1. Disponible en: https://www.iccat.int/Documents/SCRS/Manual/CH3/CHAP_3_1_2_LL_SPA.pdf . Fecha de consulta: 12-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Pesca amb animals
Marisqueig
MARISQUEIG

On: Maó i litoral menorquí
Quan: Actualitat
Com: El marisqueig a la zona de Menorca es limita a grups aïllats de mariscadors o a algunes famílies amb cultius de diverses espècies. Es poden trobar algunes regions de cria de musclos, les muscleres, dins del port de Maó i altres grups que es dediquen a la recol•lecció de moluscs amb eines tradicionals. Les espècies més freqüents per al seu marisqueig són els musclos, les escopinyes, l’ostra blanca, l’ortiga de mar, els cornets i les pegellides entre d’altres tipus.
Institut Menorquí d’Estudis. Tipus de pesca. pp 3. Disponible en: http://agroxerxa.menorca.es/documents/documents/2975docpub.pdf . Fecha de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Altres