Muntanya mediterrània (Las Alpujarras)

Ecosistema: Muntanya mediterrània. Comarca: Las Alpujarras / Granada / Andalucía

Composta per mosaics de formacions boscoses naturals com ara pinars, pinsapars, alzinars, teixedes o boscos de roures rebolls intercalats amb cultius d'arbres fruiters en les zones pròximes als pobles. També inclou pasturatges amb un gran interès ramader en els mesos d'estiu, zones de matollar d'espècies aromàtiques com ara la farigola, o d'alta muntanya com ara ginestars i savinars, i penyals.

Conreu
BANCALES:

On: Vessants de les muntanyes
Quan: Segle VIII fins a l’actualitat
Com: Los bancales (bancals), foren un tècnica de cultiu introduïda pels musulmans durant la conquesta d’Andalusia i el sud de la península a l’Edat Mitjana. Aquesta varietat de conreu usa les pendents del paisatge alpujarreño per tal d’aprofitar metres rendibles per al cultiu. La pràctica consisteix en l’esglaonament d’un terreny llis i de considerable desnivell, creant així la imatge de diverses terrasses que ofereixen uns metres aprofitables cada vegada. Al tractar-se d’una construcció poc convencional, els mètodes de reg resulten molt sofisticats. Degut a l'extensa producció cerealística, tant de secà com de regadiu, la feina requeria d'ajuda de bèsties de tir, com ara bous, vaques, cavalls o ases. Les eines emprades eren simples: La falç per a segar, el magalló per a la neteja de les séquies i el "mancaje"; ja fos per sembrar, regar, o cavar.
Histora de Las Alpujarras. El primer milenio. pp 1. Disponible en:http://www.lasalpujarras.org/historia_de_las_alpujarras.htm . Fecha de consulta: 13-07-2017
Alpujarra de la Sierra. Agricultura, introducción. pp1. Disponible en: https://www.alpujarradelasierra.es/agricultura . Fecha de consulta: 13-07-2017
Viaje y fotos. La Alpujarra, la última morada morisca. pp1. Disponible en: http://viajeyfotos.blogspot.com.es/2016/08/la-alpujarra-ultima-morada-morisca.html . Fecha de consulta: 13-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Sembra
Cultiu

BANCALES-REGADIU:

On: Vessants de les muntanyes
Quan: Del S.VIII fins al S.XVI. I del S.XVII fins a l'actualitat
Com: Als inicis de la conquesta musulmana, als bancales era freqüent el cultiu d’hortalisses, vinyes, oliveres i moreres, entre d’altres vegetals de regadiu. Tot i així, quan al Segle XVI els moriscos foren expulsats dels territoris peninsulars, el manteniment del sofisticat mètode de reg va quedar descuidat, fent insostenible algunes de les pràctiques de cultiu que exigien més quantitat d’aigua. Els colonitzadors cristians, habituats a altres mètodes, van estendre el conreu de secà (majoritariament cereals).
Histora de Las Alpujarras. El primer milenio. pp 1. Disponible en:http://www.lasalpujarras.org/historia_de_las_alpujarras.htm . Fecha de consulta: 13-07-2017
Alpujarra de la Sierra. Agricultura, introducción. pp1. Disponible en: https://www.alpujarradelasierra.es/agricultura . Fecha de consulta: 13-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
CULTIU DE GERDS:

On: Bérchules, Yegen, Mecina-Bombarón i Trevélez
Quan: Segles XX i XXI
Com: A principis dels anys noranta es va començar a introduïr a algunes poblacions de la comarca de La Alpujarra el cultiu de varietats de gerds, com ara la Zeva o la Heritage. Les primeres poblacions a conrear aquesta baia es trobaven a mil o més metres d’altitud. Tot i els frustrats intents de cultivar gerds a d’altres zones de la comarca de Granada, les primeres collites a les muntanyes de La Alpujarra foren sorprenentment bones, on els fruits mantenien tant mida com qualitat adequada. El clima i condicions que Sierra Nevada ofereixen són idònies per al creixement d’aquesta baia, ja que demana terres senzilles, sorrenques, granítiques o esquístiques, que es poden trobar als punts de més altitud, acompanyades per la humitat necessària per a la gerdera.
Alpujarra de la Sierra. Agricultura, cultivo de la frambuesa. pp1. Disponible en: https://www.alpujarradelasierra.es/agricultura . Fecha de consulta: 13-07-2017
David García del Amo0.00 (0)00 comentaris
Collita
Reproducció i cria
Cura del bestiar
Pasturatge nòmada i movements de bestiar
TRANSHUMÀNCIA:

Quan: Segle V d.C fins a l’actualitat
On: De planícies de cotes baixes fins a pasturatges de major altitud.
Com: A Sierra Nevada, el bestiar, tant als mesos de primavera com als mesos d’estiu, ha dut a terme un recorregut ascendent fins a punts més alts del sistema muntanyós. Aquesta pràctica, vigent des de que els visigots van optar per incorporar territoris llunyans als seus punts de pasturatge, s’ha anat repetint al llarg de la història degut als seus avantatges. Aquests ramats pertanyien als grups ramaders de la zona de Las Alpujarras, els quals duien a terme un moviment transterminant o intranshumàntic des de cotes més baixes fins a zones muntanyoses més elevades en busca de pastures fresques durant els mesos d’estiu. Així mateix aquestes pastures també eren buscades per altres grups de bestiar, sovint de les zones properes, com ara els de Guadix o Almería, encara que també podien venir de punts més distant com Córdoba o Jaén. Avui en dia però, la transhumància ha passat a un segon pla fruit de l’elevada eficiència que brinda una ramaderia de caràcter intensiu. És d’aquesta manera que, molts dels punts de transhumància tradicionals, avui en dia, estan obstruïts per camps de cultiu, zones residencials o carreteres. Molts dels ramaders prefereixen traslladar els seus ramats amb vehicles automobilitzats abans d’haver de caminar amb el bestiar fins al punt desitjat.
En el sentit ecològic, el quòrum respecte la utilitat de la transhumància és ben palès. Diversos experts coincideixen en que els moviments transhumàntics són una activitat essencial per tal de conservar pasturatges.
Mediterrain montainous landscapes. Usos históricos y actuales del suelo. pp1. Disponible en: http://memolaproject.eu/es/sierra-nevada/usosuelo . Fecha de consulta:17-07-2017

Asociación defensora de herbívoros contra incendios forestales. La ganadería pastoril en Sierra Nevada. pp1. http://wwwadhif.blogspot.com.es/2008/12/la-ganaderia-en-sierra-nevada.html . Fecha de consulta: 17-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Altres