Muntanya mediterrània (Las Alpujarras)

Ecosistema: Muntanya mediterrània. Comarca: Las Alpujarras / Granada / Andalucía

Composta per mosaics de formacions boscoses naturals com ara pinars, pinsapars, alzinars, teixedes o boscos de roures rebolls intercalats amb cultius d'arbres fruiters en les zones pròximes als pobles. També inclou pasturatges amb un gran interès ramader en els mesos d'estiu, zones de matollar d'espècies aromàtiques com ara la farigola, o d'alta muntanya com ara ginestars i savinars, i penyals.

Maneig agroramader
Conreu
BANCALES:

On: Vessants de les muntanyes
Quan: Segle VIII fins a l’actualitat
Com: Los bancales (bancals), foren un tècnica de cultiu introduïda pels musulmans durant la conquesta d’Andalusia i el sud de la península a l’Edat Mitjana. Aquesta varietat de conreu usa les pendents del paisatge alpujarreño per tal d’aprofitar metres rendibles per al cultiu. La pràctica consisteix en l’esglaonament d’un terreny llis i de considerable desnivell, creant així la imatge de diverses terrasses que ofereixen uns metres aprofitables cada vegada. Al tractar-se d’una construcció poc convencional, els mètodes de reg resulten molt sofisticats. Degut a l'extensa producció cerealística, tant de secà com de regadiu, la feina requeria d'ajuda de bèsties de tir, com ara bous, vaques, cavalls o ases. Les eines emprades eren simples: La falç per a segar, el magalló per a la neteja de les séquies i el "mancaje"; ja fos per sembrar, regar, o cavar.
Histora de Las Alpujarras. El primer milenio. pp 1. Disponible en:http://www.lasalpujarras.org/historia_de_las_alpujarras.htm . Fecha de consulta: 13-07-2017
Alpujarra de la Sierra. Agricultura, introducción. pp1. Disponible en: https://www.alpujarradelasierra.es/agricultura . Fecha de consulta: 13-07-2017
Viaje y fotos. La Alpujarra, la última morada morisca. pp1. Disponible en: http://viajeyfotos.blogspot.com.es/2016/08/la-alpujarra-ultima-morada-morisca.html . Fecha de consulta: 13-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Cultiu

BANCALES-REGADIU:

On: Vessants de les muntanyes
Quan: Del S.VIII fins al S.XVI. I del S.XVII fins a l'actualitat
Com: Als inicis de la conquesta musulmana, als bancales era freqüent el cultiu d’hortalisses, vinyes, oliveres i moreres, entre d’altres vegetals de regadiu. Tot i així, quan al Segle XVI els moriscos foren expulsats dels territoris peninsulars, el manteniment del sofisticat mètode de reg va quedar descuidat, fent insostenible algunes de les pràctiques de cultiu que exigien més quantitat d’aigua. Els colonitzadors cristians, habituats a altres mètodes, van estendre el conreu de secà (majoritariament cereals).
Histora de Las Alpujarras. El primer milenio. pp 1. Disponible en:http://www.lasalpujarras.org/historia_de_las_alpujarras.htm . Fecha de consulta: 13-07-2017
Alpujarra de la Sierra. Agricultura, introducción. pp1. Disponible en: https://www.alpujarradelasierra.es/agricultura . Fecha de consulta: 13-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
CULTIU DE GERDS:

On: Bérchules, Yegen, Mecina-Bombarón i Trevélez
Quan: Segles XX i XXI
Com: A principis dels anys noranta es va començar a introduïr a algunes poblacions de la comarca de La Alpujarra el cultiu de varietats de gerds, com ara la Zeva o la Heritage. Les primeres poblacions a conrear aquesta baia es trobaven a mil o més metres d’altitud. Tot i els frustrats intents de cultivar gerds a d’altres zones de la comarca de Granada, les primeres collites a les muntanyes de La Alpujarra foren sorprenentment bones, on els fruits mantenien tant mida com qualitat adequada. El clima i condicions que Sierra Nevada ofereixen són idònies per al creixement d’aquesta baia, ja que demana terres senzilles, sorrenques, granítiques o esquístiques, que es poden trobar als punts de més altitud, acompanyades per la humitat necessària per a la gerdera.
Alpujarra de la Sierra. Agricultura, cultivo de la frambuesa. pp1. Disponible en: https://www.alpujarradelasierra.es/agricultura . Fecha de consulta: 13-07-2017
David García del Amo0.00 (0)00 comentaris
Pasturatge nòmada i movements de bestiar
TRANSHUMÀNCIA:

Quan: Segle V d.C fins a l’actualitat
On: De planícies de cotes baixes fins a pasturatges de major altitud.
Com: A Sierra Nevada, el bestiar, tant als mesos de primavera com als mesos d’estiu, ha dut a terme un recorregut ascendent fins a punts més alts del sistema muntanyós. Aquesta pràctica, vigent des de que els visigots van optar per incorporar territoris llunyans als seus punts de pasturatge, s’ha anat repetint al llarg de la història degut als seus avantatges. Aquests ramats pertanyien als grups ramaders de la zona de Las Alpujarras, els quals duien a terme un moviment transterminant o intranshumàntic des de cotes més baixes fins a zones muntanyoses més elevades en busca de pastures fresques durant els mesos d’estiu. Així mateix aquestes pastures també eren buscades per altres grups de bestiar, sovint de les zones properes, com ara els de Guadix o Almería, encara que també podien venir de punts més distant com Córdoba o Jaén. Avui en dia però, la transhumància ha passat a un segon pla fruit de l’elevada eficiència que brinda una ramaderia de caràcter intensiu. És d’aquesta manera que, molts dels punts de transhumància tradicionals, avui en dia, estan obstruïts per camps de cultiu, zones residencials o carreteres. Molts dels ramaders prefereixen traslladar els seus ramats amb vehicles automobilitzats abans d’haver de caminar amb el bestiar fins al punt desitjat.
En el sentit ecològic, el quòrum respecte la utilitat de la transhumància és ben palès. Diversos experts coincideixen en que els moviments transhumàntics són una activitat essencial per tal de conservar pasturatges.
Mediterrain montainous landscapes. Usos históricos y actuales del suelo. pp1. Disponible en: http://memolaproject.eu/es/sierra-nevada/usosuelo . Fecha de consulta:17-07-2017

Asociación defensora de herbívoros contra incendios forestales. La ganadería pastoril en Sierra Nevada. pp1. http://wwwadhif.blogspot.com.es/2008/12/la-ganaderia-en-sierra-nevada.html . Fecha de consulta: 17-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Maneig forestal
Treballs de manteniment
REGENERACIÓ DE ROUREDES DE ROURE REBOLL:

On:Turons i espadats (Loma de Cáñar, Barranco del Poqueira, Loma de Pitres-Busquístar)
Quan:Mitjan segle XX
Com: A la península Ibèrica les formacions boscoses de roure reboll (Quercus pyrenaica) són escasses, tot i així, a la zona de Sierra Nevada, a altituds d’entre els 1100 i els 1800 metres sobre el nivell del mar, en fan presència algunes poblacions.Igual que els alzinars presents a la zona, aquestes singulars rouredes s’han vist fortament afectades per interessos humans que hi han proferit una pressió antròpica significativa per mitjà d’activitats com les roturacions per a cultius i pastures, l’explotació fustera o fenòmens naturals com els incendis. El clima que Sierra Nevada ofereix a aquests boscos; encarats cap a l’est, amb precipitacions usuals i humitat generada per les freqüents boires que s’eleven des de la costa, fan que el roure reboll pugui proliferar i augmentar de manera estable, tot i que poc significativa, al llarg dels últims anys. Podem explicar aquesta tendència degut que les activitats agroramaderes estan disminuint respecte els inicis del segle XX. D’altra banda, les tales excessives i l’aprofitament massiu de recursos de la zona de l’Alpujarra durant el segle passat ha deixat una empremta considerable al paisatge, avocant a algunes rouredes de roure reboll a sobreviure aïllades enmig d’un ecosistema, en molts casos, amb trets de devesa. La posible regressió d’algunes d’aquestes comunitats que presenten un equilibri més fràgil, ha portat als experts a iniciar tasques de restauració ja que són formacions de gran interès ecològic. La previsió descrita per alguns estudis però, mostra que, degut a potencials efectes del canvi climàtic, el roure reboll iniciarà una migració a cotes més altes, al igual que l’alzina, que serà competidora directe de les formacions presents a cotes més baixes.
Junta de andalucía. Robledales, descripción general. pp 1. Disponible en: http://wiki.obsnev.es/index.php/Robledales . Fecha de consulta: 13-07-2017

Benito, B.M, Lorite, J., Peñas, J. (2011). Simulating potential effects of climatic warming on altitudinal patterns of key species in Mediterranean-alpine ecosystems. Climatic Change, in press. Disponible en: https://link.springer.com/article/10.1007%2Fs10584-010-0015-3 . Fecha de consulta: 14-07-2017

Camacho Olmedo, M.T.; Garcia Martinez, P.; Jimenez Olivencia, Y. & Menor Toribio, J. y P.C., A. (2002). Dinamica evolutiva del paisaje vegetal de la Alta Alpujarra granadina en la segunda mitad del S. XX. Cuadernos Geograficos . Disponible en: http://www.ugr.es/~camacho/archivos/CV/Cuadernos%202002.pdf . Fecha de consulta: 14-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Aigua
Aiguës subterrànies i freàtiques
SÈQUIES-CAREO

On: Esquerdes a la pedra, forats i avencs.
Quan:Segle XII fins a l’actualitat.
Com: El “careo” és una tècnica que es remunta en la història fins a la època de la conquesta àrab del sud d’Espanya. El nom sembla provenir del terme “carear”, sinònim de guiar o conduir a grups de bestiar. La primera font documentada de les sèquies de careo és del segle XII, però aquesta pràctica va trobar el seu punt àlgid durant els segles XII, XIV i XV.
L’objectiu d’aquest maneig de l’aigua ve donat per la necessitat de disposar d'aqüífers o fonts durant els mesos més secs de l’estiu, on les corrents dels rius no sempre són estables degut a fenòmens d’estiatge que poden arribar a assecar les càrregues d’aigua superficials. Als mesos de primavera, on Sierra Nevada disposa de gran reserves d’aigua en forma de neu, comença el desglaç. Totes les aigües nivals descendeixen per les vessants dels turons i les muntanyes, i les sèquies aprofiten aquestes corrents per tal de conduir l’aigua fins a praderies, escletxes a la roca o avencs, on es precipita i es deixa infiltrar. Recurrentment les sèquies disposen d’un punt de captació d’aigua considerablement amunt, on hi hagi neu suficient, i després també capten aigua de punts secundaris anomenats “remanentes” La infiltració, tot i començar a la primavera, triga uns mesos a filtrar-se i aflorar, proveint així d’aigua a les poblacions i cultius durant un període de temps més regular i llarg que el natural. Usualment al voltant de la sèquia o a les sevs imediacions hi creix un tipus de vegetació diferent, més exigent en quantitats d’aigua, que, de no ser per elles, no podrien prosperar.
Castillo Martín A (1999). Agua y acéquias en la Alpujarra (Sierra Nevada). Papel hidrològico ejercido por la acéquias. pp 5-6. Fecha de consulta: 14-07-2017

Fernández Escalante E, García Rodríguez M, Vilarroya Gil F. La acéquias de careo, un dispositivo pionero de recarga artificial de aquíferos en Sierra Nevada, España. Caracterización e inventario. Antecedentes de históricos de sistemas de AR en España. pp 4-5 . Fecha de consulta: 14- 07-2017

Espín Piñar R, Ortiz Moreno E, Guzmán Álvarez JR, Cabrera Peña JD. El manual del acequiero. pp. 16-20, 29-30. Fecha de consulta: 14-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
TAJEAS:

On: Laterals de rius i rambles fluvials
Quan: Segle XV fins al segle XX
Com: Les “Tajeas”, com són conegudes a Andalusia (claveguerons en català), són unes construccions íntegrament fetes per l’home (a diferència de les “cimbras”) dedicades a la captació d’aigua subfreàtica. Les tajeas s’han fet servir des de l’època arabigoandalusa, i en alguns casos, com a la ciutat de Cadis, han estat mètodes de captació d’aigua realment importants en el passat. Aquest sistema consisteix en l’excavació de rases de mida considerable, de deu a vint metres de llargada als laterals dels rius. Les profunditats a les que les obres es duen a terme varien en funció de les condicions que el terreny ofereix i de l’interès i rendibilitat econòmica que els claveguerons puguin oferir. Aquest mètode consisteix en que, per escorrentia, l’aigua subfreàtica del riu es filtri fins a la tajea, per tal de poder-la recollir posteriorment per mitjà de pous. Amb el temps aquest sistema s’ha vist poc eficaç en comparació amb els mètodes moderns, cosa que ha derivat a un abandonament progressiu de les estructures més antigues, fins al punt que, en alguns casos, siguin inservibles avui en dia i no hi hagi cap interès en restaurar-les.
Bertrand M, Sánchez Viciana JR. Canalizos y tajeas, dos sistemas de captación de agua mediante galerías subterráneas en las altiplanícies granadinas, Andalucia Oriental. Sistemas de captación. pp. 153-154. Fechas de consulta: 14-07-2017.
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Aigües superficials
BANCALES-REG:

On: Vessants de les muntanyes
Quan: Del S.VIII fins al S.XVI. I del S.XVII fins a l'actualitat
Com: L’aigua utilitzada per a abastir els conreus dels bancales era transportada per mitjà de sistemes de reg molt complexos, utilitzats per les comunitats musulmanes que visqueren al sud de la península dels segles VII al XVI. L’aigua era usualment captada dels embassaments o dels rius i rierols de desgels (aigues nivals) per mitjà de sínies i es dirigia, amb ajuda de séquies, fins a basses de reserva que els agricultors disposaven per a abastir els seus cultius. El perfeccionament d’aquests ginys hidràulics mostra com el poble àrab del territori andalús va saber adaptar-se a una zona inhòspita i complicada. Avui en dia, l’efectivitat d’aquests mètodes encara és vigent i continua sent emprat pels agricultors tradicionals, donant-se, en alguns casos, l’utilització de séquies de fa més de cinc segles.
Histora de Las Alpujarras. El primer milenio. pp 1. Disponible en:http://www.lasalpujarras.org/historia_de_las_alpujarras.htm . Fecha de consulta: 13-07-2017
Alpujarra de la Sierra. Agricultura, introducción. pp1. Disponible en: https://www.alpujarradelasierra.es/agricultura . Fecha de consulta: 13-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
RESERVES D’AIGUA-EMBASSAMENTS:

On: Embassament de Benínar, Embassament de Rules.
Quan: 1983 fins a l’actualitat
Com: A la zona de les Alpujarras la construcció d’embassaments és una pràctica molt limitada, degut a la manca de rius que no presentin cabals anàrquics o molt forts períodes d’estiatge, un problema de capacitat d’emmagatzematge, molt reduït, a més de l’evident problemàtica del terreny, massa desigual, tant en altura com en composició. A la zona podem trobar l’embassament de Benínar, amb problemes de filtració i pèrdures des del primer moment, i l’embassament de Rules, de major capacitat, inaugurat l’any 2004. Així mateix, també hi ha presència d’altres obres de construcció humana per a la retenció d’aigua, més petites, com ara els dics de contenció hidrològica-forestal i demès basses usades per al maneig agrícola de la zona.

Castillo Martín A (1999). Agua y acéquias en la Alpujarra (Sierra Nevada). Reservas y regulación antrópica. pp 5-6. Fecha de consulta: 14-07-2017
Dónde pescar en Andalucía. Embalse de Rules. pp 1. Disponible en: http://www.donde-pescar.es/sitios/1152001 . Fecha de consulta: 14-07-2017

Pedrosa MJ (2008). Veinte minutos. Un pantano con filtraciones desde su construcción. Disponible: http://www.20minutos.es/noticia/330355/0/pantano/beninar/almeria/ . Fecha de consulta: 14-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
SÈQUIES:

On: Vessants de les muntanyes
Quan: Segle VIII fins a l’actualitat.
Com: Les sèquies juguen un paper fonamental en el cultiu i la sostenibilitat de l’ecosistema de la Alpujarra. Aquestes estructures hi són des d’èpoques molt llunyanes, havent-se adaptat en quasi perfecta simbiosi amb l’entorn. En quasi totes les vessants meridionals es poden veure aquestes construccions, fruit d’un esforç desmesurat dels primer colonitzadors per tal de satisfer les seves necessitats hídriques en un clima amb una regulació escassa i de marcats estiatges, on només algunes masses d’aigües són permanents i no estan a mercè dels cabals anàrquics marcats per les pluges.
No totes les sèquies de la Sierra Nevada alpujarreña estan destinades al reg dels cultius dels bancals. En funció de la necessitat, les sèquies han estat adaptades de diverses formes. Les presents a cotes més altes es van construir amb l’ànim de poder estendre els pasturatges de muntanya tant en territori com en temps, sustentant així, durat els períodes més secs, als grups de bestiar i a les comunitats de cabra salvatge. Les rases presents més abaix podien ser utilitzades per a l’abastiment d’aigua dels cultius abancalats, o per a mantenir zones de pastura més baixes, arbredes d’interès econòmic o per a dur a terme la pràctica anomenada “careo”, per tal de recarregar els aqüífers.
A principis dels anys noranta es va proposar la utilització de tubs i la cementació de les sèquies degut que l’emigració de la població rural a les zones urbanitzades va deixar desateses moltes d’aquestes construccions, que necessiten un manteniment regular.

Les rases per on discorre l’aigua mai han de tenir un desnivell de més del dos o el tres per cent, ja que de ser així, la sèquia pot deteriorar-se amb molta rapidesa. De ser inevitable, serà necessari posar-hi obstacles per tal que l’aigua xoqui contra els topalls i redueixi la seva força. D’altra banda, també es pot recórrer als “aliviaderos”, que són desviacions laterals del corrent principal destinats a, que de donar-se un desgel ràpid o unes pluges torrencials, la càrrega d’aigua de la sèquia estigui controlada. Així mateix la impermeabilitazció del sòl és un factor a tenir en compte. En funció de la tècnica emprada s’aconseguiran resultats diferents, sent així que, d’utilitzar-se “launa” (tipus d’argila magnèsica elaborada de la descomposició de pissarres argiloses), les fuites seran mínimes i la velocitat de moviment de l’ aigua serà superior.

Castillo Martín A (1999). Agua y acéquias en la Alpujarra (Sierra Nevada). Papel hidrològico ejercido por la acéquias. pp 5-6. Fecha de consulta: 14-07-2017
Espín Piñar R, Ortiz Moreno E, Guzmán Álvarez JR, Cabrera Peña JD. El manual del acequiero. pp. 16-20, 29-30. Fecha de consulta: 14-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Imatges
Imatges
BANCALES ALPUJARREÑOS
Junta de Andalucía. Cultivos, Introducción. pp 1. Disponible en: http://wiki.obsnev.es/index.php/Archivo:ECOSISTEMAS_terrazas.jpg . Fecha de consulta: 13-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
EMBASSAMENT DE BENÍNAR
Pedrosa MJ (2008). Veinte minutos. Un pantano con filtraciones desde su construcción. Disponible: http://www.20minutos.es/noticia/330355/0/pantano/beninar/almeria/ . Fecha de consulta: 14-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
TAJEA DE EL ALGARABEJO EN MAL ESTAT
Bertrand M, Sánchez Viciana JR. Canalizos y tajeas, dos sistemas de captación de agua mediante galerías subterráneas en las altiplanícies granadinas, Andalucia Oriental. Sistemas de captación. pp. 153-154. Fechas de consulta: 14-07-2017.
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Mapa
Maneig agroramader
Alpujarra de la Sierra (Las Alpujarras / Granada / Andalucía).
Maneig agroramader - Bancals
Sara Guadilla Sáez0.00 (0)00 comentaris
Mapa

Per tipus d'informació: Maneig agroramader (1)

Per comunitats autònomes: Andalucía (1)

Per províncies: Granada (1)

Per comarques: Las Alpujarras (1)


CONECT-e : Compartint el CONeixement ECològic Tradicional.
Creative Commons License El contingut d'aquesta web està protegit sota la llicència CC BY-NC-SA 4.0