Mentha spicata

Noms populars, en català: herba-sana, menta del consol, menta de les faves, menta. en castellà: hortelana, hierba buena, sándalo, menta, hierbabuena.

Alimentació humana i receptes
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
DE LES FULLES:

La sopa de pa i menta és un dels plats documentats en que es fa servir la menta com a ingredient, a la zona de Figueres. Així mateix, les fulles de menta es poden utilitzar a l’amanida de la mateixa manera que es faria amb les fulles d’alfàbrega. Se’n fa aigua com a beguda degut a les seves propietats refrescants i s’ha utilitzats per a la elaboració de licors i altres begudes.
A comunitats andaluses s’utilitza com a condiment per als estofats i per a amanir sopes i amanides. També hi ha constància del seu ús per als farcits, els quals són fets d’ou, pa ratllat, julivert i fulles de menta, que un cops fets boles i fregits s’afegeixen als estofats.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Alimentació animal
Ús medicinal
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
DE LA PART AÈRIA TENDRA:

A la zona de Figueres, la part aèria de la Menta spicata, en el seu estat tendre, és usada en diverses formes degut als seus usos antiinflamatoris, ja siguin destinats a la zona faríngica o intestinal. Si es pren per via oral en forma de tissana, preparada per decocció, i amb una cullerada de mel, s’utilitza per a pal•liar els dolors típics del mal de coll. A partir de la mateixa preparació els beneficis per al mal de panxa i la digestió també estan documentats. Cal fer esment que per a els seus afectes digestius es recomana més la piperita.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Ús veterinari
Ús tòxic i nociu
Ús combustible
Construcció
Indústria i artesania
Ús mediambiental
Ús ornamental
A la zona d’Andalusia la menta verda s’ha cultivat tradicionalment als jardins, horts i corrals.
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Ús social, simbòlic i ritual
Villavieja del Lozoya (Lozoya Somosierra / Madrid / Madrid, Comunidad de).
A Villavieja de Lozoya hi ha constància d’uns versos provinents d'una cobla en els quals es fa referència a la menta verda (hierbabuena en castellà), reafirmant el seu paper tradicional a la zona:
“Al pie de la hierbabuena
se cría la hierba mala
para qué me quieres hoy
si me has de olvidar mañana”
“Tinenes en corral muy grande
sembrado de hierbabuena
todos miran al corral
y yo a tu cara morena”
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Mapa

Per tipus d'informació: Alimentació humana i receptes (1) Ús medicinal (1) Ús social, simbòlic i ritual (1)

Per comunitats autònomes: Cataluña (2) Madrid, Comunidad de (1)

Per províncies: Girona (2) Madrid (1)

Per comarques: Alt Empordà (2) Lozoya Somosierra (1)

Enllaç per a filtrar l'informació que es mostra en el mapa per aquesta fitxa.