Rosmarinus officinalis

Noms populars, en català: romaní mascle, romer, romaní. en castellà: romero común, romero blanco, romero hembra, romero macho, romero.

Alimentació humana i receptes
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
DE LES FULLES:

A Catalunya les fulles de romaní s’utilitzen per a condimentar i aromatitzar plats com el pollastre a l’ast o els caragols.
Els apicultors de la sierra del nord de Madrid consideren que el romaní és beneficiós ja que la mel provinent de zones d’influència d’aquesta planta sembla ser d’una qualitat superior a la regular.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Alimentació animal
Ús medicinal
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
DELS LLUCS TENDRES:

A la zona de Figueres, a partir dels llucs tendres se’n pot fer una loció amb propietats antiequimòtiques i que fa crèixer els cabells si es deixa macerar alcohòlicament. El mateix procès confereix a la loció qualitats antiinflamatòries que la fan útil per a combatre hematomes i cops.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Ús veterinari
Ús tòxic i nociu
Ús combustible
Construcció
Indústria i artesania
Ús mediambiental
Ús ornamental
Ús social, simbòlic i ritual
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
A la zona d’influència de Figueres es creu que el romaní te propietats magicoreligioses. Entre elles destaquen la de protecció de les collites i de les llars dels episodis tempestius.
Igual que a Catalunya, a la sierra nord de Madrid el romaní és considerat protector del cultiu i es creu en ell com a auguri per a una bona collita de cigrons. D’altra banda té usos religiosos dins de la festivitat de Domingo de Ramos, on la gent porta a beneïr branquetes de romaní a l’església.
A la localitat de El Atazar, el dia de Corpus Christi, els carrers per on passen les processon són decorats amb branquillons de romaní, farigola i d’altres plantes aromàtiques.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Mapa

Per tipus d'informació: Alimentació humana i receptes (1) Ús medicinal (1) Ús social, simbòlic i ritual (1)

Per comunitats autònomes: Cataluña (3)

Per províncies: Girona (3)

Per comarques: Alt Empordà (3)

Enllaç per a filtrar l'informació que es mostra en el mapa per aquesta fitxa.