Thymus vulgaris

Noms populars, en català: farigola, timó, timonet, tremoncell. en castellà: tomillo, tomillo blanco, tomillo de San Antonio, estremoncillo.

Alimentació humana i receptes
Tortosa (Baix Ebre / Tarragona / Cataluña).
Sopes de frigola.
Condimentar plats de caça
Terres de l'ebre
Xavier Gilabert0.00 (0)00 comentaris
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
DE LES FULLES:

Informació relativa a l’ús de les fulles en la conservació de les olives o per a les faves, a Figueres. A Torrelaguna, l’ús de la farigola per a les olives també està documentat.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
DE LES SUMMITATS FLORÍFERES:

De les summitats floríferes se’n sap l’ús culinari per als estofats, degut al seu gran potencial aromàtic. L’estofat de faves en particular. La sopa de pa amb farigola també és un convinació recurrent, així com per als guisos amb caragols o per aromatitzar el pollastre a l’ast. Hi ha constància de l’utilització de la farigola en diversos licors estomacals.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Alimentació animal
Ús medicinal
Tortosa (Baix Ebre / Tarragona / Cataluña).
Té propietats medicinals, ja que en la seva composició química hi està inclòs el timol, un component que ajuda a combatre afeccions de les vies respiratòries i digestives.
La seva acció antibacteriana, antisèptica, diürètica, antiespasmòdica i expectorant ja fa molts mil•lennis que està reconeguda.
Parts que s’utilitzen: Fulles i Flors.
Terres de l'ebre
Xavier Gilabert0.00 (0)00 comentaris
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
DE LES SUMMITATS FLORÍFERES:

A la zona de Figueres s’utilitzen les summitats floríferes per a combatre diverses dolències, entre elles l’encostipat. Per al tractament anticatarral s’aconsella fer-ne una tisana en forma d’infussió. Així doncs també hi ha coneixement dels seus efectes com antidiarrèic degut a les seves propietats restrinyents; en forma de tisana preparan-la per mitjà d’una decocció. Informació complementaria destaca les seves propietats laxants prenent-ne una tisana de la decocció. Hi ha informació relativa al seu ús per al tractament de les parets mucoses del cos humà, ja siguin intestinals o bucals, ja que té un poder desinfectant notori. Entre elles trobem les qualitats d’antinflamatori gàstric, intestinal i bucal. S’aconsella fer una lavativa amb l’aigua de la decocció per al mal de ventre o glopejar-ne la infusió com si d’un colutori és tractés. Usos antisèptics per a tractar els glòbuls oculars en la decocció i ús en bany extern.
A la zona de Torrelaguna hi ha informació respectiva a els seus beneficis per combatre diverses afeccions respioratòries si es prepara en forma de xarop: Es barrejen plantes de farigola, orenga i eucaliptus per tal de bullir-les. Un cop cuites i colades se’ls hi afegeix mel i sucre per a conformar un xarop dens idoni per al mal de coll. Es pren tres cops al dia, escalfat i amb el suc de mitja llimona.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Ús veterinari
Per la prevenció o tractament de paràsits interns i problemes digestius
Sònia Resina Navarro0.00 (0)00 comentaris
De l’escorça d’alzina i la farigola florida se’n pot elavorar una loció a partir de la seva decocció amb ús extern per a les pràctiques veterinàries.

Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Ús tòxic i nociu
Ús combustible
Construcció
Indústria i artesania
Ús mediambiental
Ús ornamental
Figueres (Alt Empordà / Girona / Cataluña).
Les seves qualitats fragants la fan un bon ambientador.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
Enric Ballesteros Clavero0.00 (0)00 comentaris
Ús social, simbòlic i ritual
Mapa

Per tipus d'informació: Alimentació humana i receptes (3) Ús medicinal (2) Ús ornamental (1)

Per comunitats autònomes: Cataluña (6)

Per províncies: Girona (4) Tarragona (2)

Per comarques: Alt Empordà (4) Baix Ebre (2)

Enllaç per a filtrar l'informació que es mostra en el mapa per aquesta fitxa.