Busca un contingut concret entre totes les fitxes. Si no trobes res, prova a revisar si ho has escrit correctament. Recorda que has de buscar els municipis sense l'article determinant.

Cerca per contingut:   del tipus:
per la fitxa:
  en el municipi:
Amb la selecció actual hi ha 97 informacions. Mostrant de la 1 a la 20. Pàgina 1 de 5

Mentha spicata

Data Usuari Tipus Municipi Contingut  
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús social, simbòlic i ritual Villavieja del Lozoya A Villavieja de Lozoya hi ha constància d’uns versos provinents d'una cobla en els quals es fa referència a la menta verda (hierbabuena en castellà), reafirmant el seu paper tradicional a la zona: “Al pie de la hierbabuena se cría la hierba mala para qué me quieres hoy si me has de olvidar mañan...a” “Tinenes en corral muy grande sembrado de hierbabuena todos miran al corral y yo a tu cara morena”
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús ornamental A la zona d’Andalusia la menta verda s’ha cultivat tradicionalment als jardins, horts i corrals.
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús medicinal Figueres DE LA PART AÈRIA TENDRA: A la zona de Figueres, la part aèria de la Menta spicata, en el seu estat tendre, és usada en diverses formes degut als seus usos antiinflamatoris, ja siguin destinats a la zona faríngica o intestinal. Si es pren per via oral en forma de tissana, preparada per decocció, ...i amb una cullerada de mel, s’utilitza per a pal•liar els dolors típics del mal de coll. A partir de la mateixa preparació els beneficis per al mal de panxa i la digestió també estan documentats. Cal fer esment que per a els seus afectes digestius es recomana més la piperita.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: La sopa de pa i menta és un dels plats documentats en que es fa servir la menta com a ingredient, a la zona de Figueres. Així mateix, les fulles de menta es poden utilitzar a l’amanida de la mateixa manera que es faria amb les fulles d’alfàbrega. Se’n fa aigua com a beguda degut a ...les seves propietats refrescants i s’ha utilitzats per a la elaboració de licors i altres begudes. A comunitats andaluses s’utilitza com a condiment per als estofats i per a amanir sopes i amanides. També hi ha constància del seu ús per als farcits, els quals són fets d’ou, pa ratllat, julivert i fulles de menta, que un cops fets boles i fregits s’afegeixen als estofats.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Santisteban del Puerto citat a Santisteban del Puerto per: Guzmán 1997. Aproximación a la etnobotánica de la provincia de Jaén.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sant Mori citat a Sant Mori per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Santa Fe citat a Santa Fe per: González-Tejero 1989. Investigaciones etnobotánicas en la provincia de Granada.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sant Joan citat a Sant Joan per: Carrió 2013. Contribución a la etnobotánica de Mallorca. La biodiversidad y su gestión en una isla mediterránea
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Siurana citat a Siurana per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Tejadillos citat a Tejadillos per: Fajardo et al. 2007. Etnobotánica en la Serranía de Cuenca. Las plantas y el hombre
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Trévago citat a Trévago per: García Arambilet 1990. Medicina popular en la provincia de Soria: descripción y análisis de sus prácticas
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Vilamalla citat a Vilamalla per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Vila-sacra citat a Vila-sacra per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Ventalló citat a Ventalló per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Valldemossa citat a Valldemossa per: Carrió 2013. Contribución a la etnobotánica de Mallorca. La biodiversidad y su gestión en una isla mediterránea
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Valencia del Mombuey citat a Valencia del Mombuey per: Gregori 2007. Medicina popular en Valencia del Mombuey.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Vilanant citat a Vilanant per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Vilafant citat a Vilafant per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Víznar citat a Víznar per: González-Tejero 1989. Investigaciones etnobotánicas en la provincia de Granada.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Viladamat citat a Viladamat per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.