Busca un contingut concret entre totes les fitxes. Si no trobes res, prova a revisar si ho has escrit correctament. Recorda que has de buscar els municipis sense l'article determinant.

Cerca per contingut:   del tipus:
per la fitxa:
  en el municipi:
Amb la selecció actual hi ha 374 informacions. Mostrant de la 1 a la 20. Pàgina 1 de 19

Rosmarinus officinalis

Data Usuari Tipus Municipi Contingut  
02.05.2018 FAS/Laura Remacha Gelabertó Ús medicinal Sant Cugat del Vallès S'utilitzava per fer fregues quan et feies un cop. Es posava dins una ampolla amb alcohol. L'assecaven per conservar-la.
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús social, simbòlic i ritual Figueres A la zona d’influència de Figueres es creu que el romaní te propietats magicoreligioses. Entre elles destaquen la de protecció de les collites i de les llars dels episodis tempestius. Igual que a Catalunya, a la sierra nord de Madrid el romaní és considerat protector del cultiu i es creu en ell com... a auguri per a una bona collita de cigrons. D’altra banda té usos religiosos dins de la festivitat de Domingo de Ramos, on la gent porta a beneïr branquetes de romaní a l’església. A la localitat de El Atazar, el dia de Corpus Christi, els carrers per on passen les processon són decorats amb branquillons de romaní, farigola i d’altres plantes aromàtiques.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: A Catalunya les fulles de romaní s’utilitzen per a condimentar i aromatitzar plats com el pollastre a l’ast o els caragols. Els apicultors de la sierra del nord de Madrid consideren que el romaní és beneficiós ja que la mel provinent de zones d’influència d’aquesta planta sembla s...er d’una qualitat superior a la regular.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús medicinal Figueres DELS LLUCS TENDRES: A la zona de Figueres, a partir dels llucs tendres se’n pot fer una loció amb propietats antiequimòtiques i que fa crèixer els cabells si es deixa macerar alcohòlicament. El mateix procès confereix a la loció qualitats antiinflamatòries que la fan útil per a combatre hematomes... i cops.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero On i quan es troba Figueres A la zona de l’Alt Empordà, encabudes dins de muntanyes baixes mediterrtànies i submeditarrànies, que ocupen la major part del territori, podem trobar amb freqüència masses d’alzinars i suredes, entre les quals les mates de romaní són abundants i freqüents. Informació de: Informació de: Parada... Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Terrades citat a Terrades per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Santa Comba citat a Santa Comba per: Latorre 2008. Estudio etnobotánico de la provincia de La Coruña
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal San Cristóbal de La Laguna citat a San Cristóbal de La Laguna per: Álvarez Escobar 2011. Contribución al estudio etnobotánico de la isla de Tenerife
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Son Servera citat a Son Servera per: Carrió 2013. Contribución a la etnobotánica de Mallorca. La biodiversidad y su gestión en una isla mediterránea
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Segura de la Sierra citat a Segura de la Sierra per: Fernández Ocaña 2000. Estudio etnobotánico en el Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas. Investigación química de un grupo de especies interesantes.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Pobla, Sa citat a Sa Pobla per: Carrió 2013. Contribución a la etnobotánica de Mallorca. La biodiversidad y su gestión en una isla mediterránea
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Santa Cilia citat a Santa Cilia per: Villar et al. 1987. Plantas medicinales del Pirineo Aragonés y demás tierras oscenses
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Segura de la Sierra citat a Segura de la Sierra per: Guzmán 1997. Aproximación a la etnobotánica de la provincia de Jaén.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sant Joan citat a Sant Joan per: Carrió 2013. Contribución a la etnobotánica de Mallorca. La biodiversidad y su gestión en una isla mediterránea
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Santiago-Pontones citat a Santiago-Pontones per: Guzmán 1997. Aproximación a la etnobotánica de la provincia de Jaén.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sant Llorenç de la Muga citat a Sant Llorenç de la Muga per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sóller citat a Sóller per: Carrió 2013. Contribución a la etnobotánica de Mallorca. La biodiversidad y su gestión en una isla mediterránea
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Tejadillos citat a Tejadillos per: Fajardo et al. 2007. Etnobotánica en la Serranía de Cuenca. Las plantas y el hombre
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Socovos citat a Socovos per: Verde et al. 1998a. Etnobotánica en las sierras de Segura y Alcaraz: las plantas y el hombre.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Socovos citat a Socovos per: Verde et al. 2008b. Guía de las plantas medicinales de Castilla-La Mancha