Busca un contingut concret entre totes les fitxes. Si no trobes res, prova a revisar si ho has escrit correctament. Recorda que has de buscar els municipis sense l'article determinant.

Cerca per contingut:   del tipus:
per la fitxa:
  en el municipi:
Amb la selecció actual hi ha 181 informacions. Mostrant de la 1 a la 20. Pàgina 1 de 10

Thymus vulgaris

Data Usuari Tipus Municipi Contingut  
02.05.2018 FAS/Laura Remacha Gelabertó Ús medicinal Sant Cugat del Vallès S'utilitzava per desinfectar. L'assecaven per conservar-la. S'anava a buscar pels carrers i exteriors, boscos.
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús ornamental Figueres Les seves qualitats fragants la fan un bon ambientador.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús veterinari De l’escorça d’alzina i la farigola florida se’n pot elavorar una loció a partir de la seva decocció amb ús extern per a les pràctiques veterinàries.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Ús medicinal Figueres DE LES SUMMITATS FLORÍFERES: A la zona de Figueres s’utilitzen les summitats floríferes per a combatre diverses dolències, entre elles l’encostipat. Per al tractament anticatarral s’aconsella fer-ne una tisana en forma d’infussió. Així doncs també hi ha coneixement dels seus efectes com antidiarr...èic degut a les seves propietats restrinyents; en forma de tisana preparan-la per mitjà d’una decocció. Informació complementaria destaca les seves propietats laxants prenent-ne una tisana de la decocció. Hi ha informació relativa al seu ús per al tractament de les parets mucoses del cos humà, ja siguin intestinals o bucals, ja que té un poder desinfectant notori. Entre elles trobem les qualitats d’antinflamatori gàstric, intestinal i bucal. S’aconsella fer una lavativa amb l’aigua de la decocció per al mal de ventre o glopejar-ne la infusió com si d’un colutori és tractés. Usos antisèptics per a tractar els glòbuls oculars en la decocció i ús en bany extern. A la zona de Torrelaguna hi ha informació respectiva a els seus beneficis per combatre diverses afeccions respioratòries si es prepara en forma de xarop: Es barrejen plantes de farigola, orenga i eucaliptus per tal de bullir-les. Un cop cuites i colades se’ls hi afegeix mel i sucre per a conformar un xarop dens idoni per al mal de coll. Es pren tres cops al dia, escalfat i amb el suc de mitja llimona.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Alimentació humana i receptes Figueres DE LES SUMMITATS FLORÍFERES: De les summitats floríferes se’n sap l’ús culinari per als estofats, degut al seu gran potencial aromàtic. L’estofat de faves en particular. La sopa de pa amb farigola també és un convinació recurrent, així com per als guisos amb caragols o per aromatitzar el pollastr...e a l’ast. Hi ha constància de l’utilització de la farigola en diversos licors estomacals.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: Informació relativa a l’ús de les fulles en la conservació de les olives o per a les faves, a Figueres. A Torrelaguna, l’ús de la farigola per a les olives també està documentat.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
04.04.2017 Xavier Gilabert Alimentació humana i receptes Tortosa Sopes de frigola. Condimentar plats de caça
Terres de l'ebre
04.04.2017 Xavier Gilabert Ús medicinal Tortosa Té propietats medicinals, ja que en la seva composició química hi està inclòs el timol, un component que ajuda a combatre afeccions de les vies respiratòries i digestives. La seva acció antibacteriana, antisèptica, diürètica, antiespasmòdica i expectorant ja fa molts mil•lennis que està reconeguda.... Parts que s’utilitzen: Fulles i Flors.
Terres de l'ebre
16.03.2017 Sònia Resina Navarro Ús veterinari Per la prevenció o tractament de paràsits interns i problemes digestius
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sant Llorenç de la Muga citat a Sant Llorenç de la Muga per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Santa Llogaia d'Àlguema citat a Santa Llogaia dÀlguema per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Tejadillos citat a Tejadillos per: Fajardo et al. 2007. Etnobotánica en la Serranía de Cuenca. Las plantas y el hombre
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Pobla, Sa citat a Sa Pobla per: Carrió 2013. Contribución a la etnobotánica de Mallorca. La biodiversidad y su gestión en una isla mediterránea
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Támara de Campos citat a Támara de Campos per: Muriel 2008. La medicina popular en la provincia de Palencia.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sant Mori citat a Sant Mori per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Torrelaguna citat a Torrelaguna per: Aceituno-Mata 2010. Estudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Torroella de Fluvià citat a Torroella de Fluvià per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal San Miguel del Cinca citat a San Miguel del Cinca per: Ferrández & Sanz 1993. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón.
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Socovos citat a Socovos per: Verde et al. 2008b. Guía de las plantas medicinales de Castilla-La Mancha
13.02.2017 Manuel Pardo Ús medicinal Sant Miquel de Fluvià citat a Sant Miquel de Fluvià per: Parada 2008. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà.