Busca un contingut concret entre totes les fitxes. Si no trobes res, prova a revisar si ho has escrit correctament. Recorda que has de buscar els municipis sense l'article determinant.

Cerca per contingut:   del tipus:
per la fitxa:
  en el municipi:
Amb la selecció actual hi ha 16.145 informacions. Mostrant de la 41 a la 60. Pàgina 3 de 808
Data Usuari Fitxa Tipus Municipi Contingut  
02.03.2018 Cristina Almenta Cinnamomum verum Castellà Canela
01.12.2017 Joan Valls Peix Urtica dioica Cultiu Moià Una practica en la ortiga, es combatre els pugons. Per realitzar aquesta practica, cal plantar l'ortiga al costat del cultiu, o pel mig d'ell. La localització de la informació l'he extret de Santa Margarida.
01.12.2017 Cristina Almenta Pinus pinea Ús combustible Santa Perpètua de Mogoda Les pinyes del pi seques van bé per a encendre foc.
Santa Perpétua de la Mogoda
01.12.2017 Joan Valls Peix Abies alba Ús medicinal Montseny Les pinyes de l'avet, per fer xarop. Es realitza tallant les pinyes per la meitat, col·locant una capa des sucre moreno per sobre, en una plata reixada, la qual a sota hi hagi una plata per recollir el suc que desprenen les pinyes. El suc, es el xarop, que serbeix per curar l'encostipat.
L'abet del qual s'extreuen les pinyes es localitza a la muntanya del Montseny. La persona la qual m'ha dit la informació es de la localització de Santa Margarida.
01.12.2017 Cristina Almenta Lactuca sativa Ús medicinal Sabadell Una infusió amb una o dues de les fulles més verdes netes de l'enciam pot ser relaxant
sabadell
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Ús ornamental Figueres Les seves qualitats fragants la fan un bon ambientador.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Ús veterinari De l’escorça d’alzina i la farigola florida se’n pot elavorar una loció a partir de la seva decocció amb ús extern per a les pràctiques veterinàries.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Ús medicinal Figueres DE LES SUMMITATS FLORÍFERES: A la zona de Figueres s’utilitzen les summitats floríferes per a combatre diverses dolències, entre elles l’encostipat. Per al tractament anticatarral s’aconsella fer-ne una tisana en forma d’infussió. Així doncs també hi ha coneixement dels seus efectes com antidiarr...èic degut a les seves propietats restrinyents; en forma de tisana preparan-la per mitjà d’una decocció. Informació complementaria destaca les seves propietats laxants prenent-ne una tisana de la decocció. Hi ha informació relativa al seu ús per al tractament de les parets mucoses del cos humà, ja siguin intestinals o bucals, ja que té un poder desinfectant notori. Entre elles trobem les qualitats d’antinflamatori gàstric, intestinal i bucal. S’aconsella fer una lavativa amb l’aigua de la decocció per al mal de ventre o glopejar-ne la infusió com si d’un colutori és tractés. Usos antisèptics per a tractar els glòbuls oculars en la decocció i ús en bany extern. A la zona de Torrelaguna hi ha informació respectiva a els seus beneficis per combatre diverses afeccions respioratòries si es prepara en forma de xarop: Es barrejen plantes de farigola, orenga i eucaliptus per tal de bullir-les. Un cop cuites i colades se’ls hi afegeix mel i sucre per a conformar un xarop dens idoni per al mal de coll. Es pren tres cops al dia, escalfat i amb el suc de mitja llimona.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Alimentació humana i receptes Figueres DE LES SUMMITATS FLORÍFERES: De les summitats floríferes se’n sap l’ús culinari per als estofats, degut al seu gran potencial aromàtic. L’estofat de faves en particular. La sopa de pa amb farigola també és un convinació recurrent, així com per als guisos amb caragols o per aromatitzar el pollastr...e a l’ast. Hi ha constància de l’utilització de la farigola en diversos licors estomacals.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Thymus vulgaris Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: Informació relativa a l’ús de les fulles en la conservació de les olives o per a les faves, a Figueres. A Torrelaguna, l’ús de la farigola per a les olives també està documentat.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis Ús social, simbòlic i ritual Figueres A la zona d’influència de Figueres es creu que el romaní te propietats magicoreligioses. Entre elles destaquen la de protecció de les collites i de les llars dels episodis tempestius. Igual que a Catalunya, a la sierra nord de Madrid el romaní és considerat protector del cultiu i es creu en ell com... a auguri per a una bona collita de cigrons. D’altra banda té usos religiosos dins de la festivitat de Domingo de Ramos, on la gent porta a beneïr branquetes de romaní a l’església. A la localitat de El Atazar, el dia de Corpus Christi, els carrers per on passen les processon són decorats amb branquillons de romaní, farigola i d’altres plantes aromàtiques.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: A Catalunya les fulles de romaní s’utilitzen per a condimentar i aromatitzar plats com el pollastre a l’ast o els caragols. Els apicultors de la sierra del nord de Madrid consideren que el romaní és beneficiós ja que la mel provinent de zones d’influència d’aquesta planta sembla s...er d’una qualitat superior a la regular.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis Ús medicinal Figueres DELS LLUCS TENDRES: A la zona de Figueres, a partir dels llucs tendres se’n pot fer una loció amb propietats antiequimòtiques i que fa crèixer els cabells si es deixa macerar alcohòlicament. El mateix procès confereix a la loció qualitats antiinflamatòries que la fan útil per a combatre hematomes... i cops.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Rosmarinus officinalis On i quan es troba Figueres A la zona de l’Alt Empordà, encabudes dins de muntanyes baixes mediterrtànies i submeditarrànies, que ocupen la major part del territori, podem trobar amb freqüència masses d’alzinars i suredes, entre les quals les mates de romaní són abundants i freqüents. Informació de: Informació de: Parada... Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Mentha spicata Ús social, simbòlic i ritual Villavieja del Lozoya A Villavieja de Lozoya hi ha constància d’uns versos provinents d'una cobla en els quals es fa referència a la menta verda (hierbabuena en castellà), reafirmant el seu paper tradicional a la zona: “Al pie de la hierbabuena se cría la hierba mala para qué me quieres hoy si me has de olvidar mañan...a” “Tinenes en corral muy grande sembrado de hierbabuena todos miran al corral y yo a tu cara morena”
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Mentha spicata Ús ornamental A la zona d’Andalusia la menta verda s’ha cultivat tradicionalment als jardins, horts i corrals.
Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Mentha spicata Ús medicinal Figueres DE LA PART AÈRIA TENDRA: A la zona de Figueres, la part aèria de la Menta spicata, en el seu estat tendre, és usada en diverses formes degut als seus usos antiinflamatoris, ja siguin destinats a la zona faríngica o intestinal. Si es pren per via oral en forma de tissana, preparada per decocció, ...i amb una cullerada de mel, s’utilitza per a pal•liar els dolors típics del mal de coll. A partir de la mateixa preparació els beneficis per al mal de panxa i la digestió també estan documentats. Cal fer esment que per a els seus afectes digestius es recomana més la piperita.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Mentha spicata Alimentació humana i receptes Figueres DE LES FULLES: La sopa de pa i menta és un dels plats documentats en que es fa servir la menta com a ingredient, a la zona de Figueres. Així mateix, les fulles de menta es poden utilitzar a l’amanida de la mateixa manera que es faria amb les fulles d’alfàbrega. Se’n fa aigua com a beguda degut a ...les seves propietats refrescants i s’ha utilitzats per a la elaboració de licors i altres begudes. A comunitats andaluses s’utilitza com a condiment per als estofats i per a amanir sopes i amanides. També hi ha constància del seu ús per als farcits, els quals són fets d’ou, pa ratllat, julivert i fulles de menta, que un cops fets boles i fregits s’afegeixen als estofats.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Mentha pulegium Ús ornamental Figueres Un cop ha florit, se’n poden fer rams.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017
14.07.2017 Enric Ballesteros Clavero Mentha pulegium Ús veterinari Buitrago del Lozoya A la sierra del nord de Madrid les propietats veterinàries d’aquesta planta coincideixen en els seus efectes com a diürètica i digestiva. Quan el bestiar té el ventre inflat, especialment els de la família del èquids (caballs, ases...), hi ha documentació referent a que un cop el poliol ha estat bul...lit i refregat pel ventre del animal, els símptomes disminueixen. De la mateixa manera, una decocció del vegetal presa per via oral, afavoreix a la micció dels animals.
Informació de: Parada Soler M, Vallès Xirau J (2009). Figueres, natura i cultura. Formulacions compostes: barreges medicinals i licors. pp 117-118 . Data de consulta: 11-07-2017 Aceituna Mata L (2010). Esudio etnobotánico y agroecológico de la Sierra Norte de Madrid. PP 25,97,128-129. Data de consulta: 11-07-2017